Quan el 80% de la humanitat no parla anglès

Tot i que l’ecosistema del programari lliure és molt anglosaxó, oferir suport per a diverses llengües en un programari permet multiplicar per 5 o per 10 el nombre potencial d’usuaris i usuàries. Això representa una complexitat i un cost elevats però únics, que un cop assumits, sempre que hi hagi automatització, permeten donar suport a un nombre il·limitat de llengües.

Un ecosistema molt anglòfon

El món del programari lliure i de codi obert és molt divers, i abasta des de les capes d’interacció amb el maquinari fins als programes que utilitzem diàriament als nostres ordinadors i telèfons. Totes aquestes eines existeixen només degut a les seves persones usuàries i per a ells. Algunes s’interessaran per l’eina i hi contribuiran, d’altres només voldran assolir el seu objectiu com més de pressa millor.

En el món del programari lliure, l’anglès és la llengua de treball per defecte, i la comunicació escrita és el canal més utilitzat. Aquest funcionament s’ha convertit en un estàndard de facto, i és acceptat sense gaire dificultat pel que s’anomena la comunitat del programari lliure, un terme genèric que engloba totes les persones que contribueixen a un o més projectes de programari lliure.

Per comoditat, les persones que creen programari sovint utilitzen l’anglès en lloc de la seva llengua materna. En conseqüència, rarament entenen les dificultats que es troben durant la traducció: frases tallades en diversos fragments, variables sense nom clar, argot tècnic intraduïble, etc.

Encara pitjor, aquestes persones poden sentir-se incòmodes per la manca de control sobre allò que realment es mostra a l’usuari.

Una població mundial poc anglòfona

Hi ha moltes probabilitats que les persones usuàries tinguin una llengua materna que no sigui l’anglès. I animar els desenvolupadors a fer servir la seva pròpia llengua materna no resol el problema, ja que és molt probable que aquesta llengua tampoc no coincideixi amb la dels desenvolupadors que mantenen l’eina.

Sigui quina sigui la seva llengua, els usuaris i usuàries preferiran utilitzar la seva pròpia llengua per assolir el seu objectiu, ja que això augmenta la seva comoditat i eficiència. Fer servir la llengua pròpia pot ser també un requisit imprescindible per utilitzar el programari, en cas que no es tingui domini de l’anglès.

En detall, existeixen estimacions de població per llengua i territori proporcionades pel consorci Unicode, i més concretament pel CLDR. Aquestes estimacions indiquen que el 21 % dels habitants del planeta parlarien anglès. Però cal tenir en compte que parlar inclou situacions molt diverses: si considerem només les persones amb un nivell nadiu o fluid, aquest percentatge baixa fins al 9 %.

L’objectiu, en voler augmentar el nombre d’usuaris i usuàries, és també incrementar el nombre potencial de persones contribuïdores. Moltes faran els seus primers passos corregint una traducció o realitzant-ne una de completa, i després podran continuar col·laborant en activitats més o menys tècniques (comunicació, assistència, documentació, proves, programació…). És possible no conèixer la llengua original del programari, però utilitzar-ne una altra com a llengua pont per fer la traducció.

Per poder multiplicar els usuaris i usuàries potencials, cal afegir el suport lingüístic. Això és el que s’anomena internacionalització.

La complexitat de la internacionalització

Donar suport a múltiples llengües requereix:

• fer servir eines que ofereixin les funcionalitats necessàries (marcar els continguts a traduir, traduir-los i difondre’ls)
• canviar els processos de disseny del programari per integrar-hi la tasca de traducció (quan el codi està acabat, cal informar les persones que fan les traduccions i integrar la seva feina)
• respondre a les necessitats pròpies de l’activitat de traducció. Això implica tenir en compte les codificacions, els formats de traducció, els plurals, les eines adequades, etc.

I més enllà de la interfície d’usuari, també cal incloure les interfícies de la línia se comandes, els llocs web de presentació, els butlletins informatius, la documentació en línia, les pàgines de manual, les notes de llançament…

Internacionalitzar requereix temps i competències tècniques avançades. Malauradament, algunes de les eines utilitzades pels programes no ofereixen cap tipus d’ajuda, i l’expert o l’experta s’haurà d’espavilar tot sol o canviar d’eina.

La bona notícia és que aquest treball només cal fer-lo una vegada per a un nombre teòricament il·limitat de llengües. És una bona notícia perquè avui dia existeixen entre 7.000 i 9.000 llengües, de les quals gairebé 2.500 estan en risc de desaparició. Si calgués fer un treball específic per a cada llengua, pocs serien els desenvolupadors i desenvolupadores disposats a dedicar-hi energia per a una llengua amb molt pocs parlants. I en l’era actual, no existir en les eines digitals és perillós.

El paper de Languages-in-floss

En aquest context, la iniciativa Languages-in-floss pretén compartir amb vosaltres les nostres experiències de camp en el suport del francès, l’àrab, el cabil i l’occità.

Tant si ets promotor o defensor d’una llengua, com si ets desenvolupador, descobriràs que el multilingüisme és possible en qualsevol activitat vinculada al programari lliure i de codi obert, i intentarem facilitar-te la vida en aquest món complex.