Què fer amb el programari amb poques versions noves o cap versió?

En articles anteriors, vam veure que les traduccions són fitxers publicats al mateix temps que el programari.

Imaginem el següent escenari: acabes de descobrir un programari, t’agrada, s’adapta a les teves necessitats. Tanmateix, els problemes de traducció us molesten, alguns menús no estan traduïts.

Després d’endevinar on es trobava aquest projecte a Internet, t’adones que d’aquest programari només se’n publica una versió l’any en el millor dels casos.

Això vol dir que, en el millor dels casos, si el projecte encara està viu i els vostres canvis s’afegeixen, probablement passaran uns quants mesos abans que el vostre treball estigui disponible per a altres usuaris. Inclòs per a tu mateix! Traduir només requereix dues coses: entendre la llengua original i dominar la llengua de destinació, la teva. Tota la resta és només una barrera d’entrada que limita el nombre de persones que poden ajudar.

I no hi ha res que puguis fer a la mateixa velocitat de sortida del programari. Sigui quina sigui la seva naturalesa, llançar una nova versió requereix molt d’esforç, reflexió, prova, coordinació, comunicació. A menys que el projecte sigui bastant madur i consideri la traducció amb molta cura, costarà avançar un llançament només per completar o corregir una traducció.

De vegades, aquesta energia és tal que només hi ha una versió de programari per any. En altres ocasions, aquesta energia ha consumit l’autor del projecte, i el projecte que estimes no ha vist cap nou llançament en uns quants anys.

Tot i que aquest programari pot funcionar bé, esteu lligats… A menys que… la vostra distribució de Linux permeti sobrecarregar les traduccions!

Això és exactament el que fa el projecte Ubuntu.

Ubuntu permet traduir molts programes a través de la seva plataforma https://translations.launchpad.net/ És una plataforma bastant gran: 3.151.497 cadenes en 63.017 fitxers, 386 idiomes, 88.145 traductors, 50 grups de traducció… Impressionant? Anecdòtic? T’ho explicaré en un proper article.

Com funciona?

Com que una distribució és un mecanisme enorme per distribuir/entregar programari als usuaris, les traduccions es lliuren mitjançant un camí desacoblat del programari. Tècnicament, a l’ordinador de l’usuari no canvia res, cada programari té les seves traduccions. Però pel que fa a les actualitzacions, les traduccions es poden actualitzar sense actualitzar el programari. Això permet distribuir noves traduccions als usuaris d’Ubuntu, sense haver d’esperar una nova versió del programari.

Genial! Objectiu assolit! Puc traduir el programari que m’agrada, sense necessitat de saber si està actiu, dinàmic, ni tan sols buscar on i com contribuir al projecte! Com a recordatori, requerir l’ús de git és una gran barrera per a molts.

Excepte que només és per a Ubuntu. Altres distribucions de Linux no es beneficien d’això. El projecte en qüestió, encara que sigui lent o inactiu, no se’n beneficia.

Pitjor, de vegades és un treball duplicat, dins del projecte Ubuntu, pot sobreescriure el treball d’altres projectes. En pocs minuts trobo un projecte que forma part de l’àmbit de gnome (gnome-remote-desktop a Launchpad i-gnometop-remote a gitlab). A gitlab, veiem una contribució que no es troba al Launchpad, de manera que és possible traduir-lo fora del Launchpad. Sí, a través de l10n.gnome.org…. Aquest projecte no hauria d’estar al Launchpad, per què hi és? Sense conèixer les relacions entre les comunitats Ubuntu i GNOME, que són potencialment excel·lents, hi veig un risc de conflicte.

Finalment, Launchpad és un programari enorme, que juga molts papers a la comunitat Ubuntu, no només la traducció. No sé com de bé Launchpad fa la feina ajudant a la comunitat Ubuntu, però com a plataforma de traducció és una eina molt limitada i arcaica. I això és normal, una plataforma de traducció és cara en coneixements i habilitats. Si la traducció fos una prioritat per a l’empresa Ubuntu, haurien creat una eina del mateix nivell de qualitat que Pontoon o Weblate.

Hi ha bondat en el que fa Ubuntu, gràcies a ells per demostrar que és possible.